És ben sabut que el fonema Isl del catalá es realitza mitjangant el so corresponent: [s]. Nogensmenys, hom no ignora tampoc que aquesta [s], naturalment sorda, apareix sovint sonoritzada en [z], en la moda-litat parlada més corrent. I bé, malgrat que és més aviat rar que se’n derivin confusions significatives (car la tal neutralització indeguda de totes dues consonants ocorre en molt pocs casos, que altrament serien exem- ple deis anomenats "parells mínims”), les gramátiques normatives denuncien sistemáticament, i amb tota la raó, la dita pronunciació incorrecta. Es tracta d’un defecte articulatori que sens dubte obeeix raons profundes del sistema fonológic del catalá oriental, que sembla cercar, peí costat de les consonants, un augment general de sonicitat.